Cinema i història 2

DONES, CINEMA I HISTÒRIA CINEMA I
HISTÒRIA

Les reflexions teòriques al voltant del punts de trobada entre història i cinema queden sedimentades, en part, a aquest llibre de 1983, que recull onze anys d’experiència de Drac Màgic en el terreny educatiu i en concreta les reflexions més valuoses, establint diferències entre la lectura històrica d’un film –és a dir, la informació històrica, social i de context que ofereix la seva producció i la seva recepció– i la lectura cinematogràfica de la història –és a dir, la posada en escena i la representació cinematogràfica d’uns fets històrics específics–.

Una de les característiques de continuïtat de les tasques desenvolupades per Drac Màgic al llarg dels seus 50 anys ha estat aquesta dualitat metodològica: l’experiència pràctica de l’educació cinematogràfica a les aules i a altres contextos genera corpus teòric i acadèmic que, de nou, i circularment, alimenta la nostra praxis educativa i evoluciona amb les noves experiències. No hi ha una recepta pedagògica universal que funcioni amb tots els films ni en tots els contextos. Les mutacions en els materials didàctics al llarg del temps (dossiers, muntatges de fragments audiovisuals, dinamitzacions...) deixen constància d’una pràctica atenta a l’evolució de les lectures que els films susciten en moments i contextos diferents.

Introducció del Llibre Cine, historia y enseñanza (Jose Enrique Monterde, 1986)